JOSEFA TOLRÀ
Entre els anys 1942 i 1959 Josefa Tolrà va realitzar més d’un centenar de dibuixos. Una activitat pacient i entregada que feia a casa sense deixar d’atendre la família i els veïns que la visitaven per requerir la seva ajuda com a mèdium sanadora. Dona tranquil·la, va començar a dibuixar per superar l’enorme tristesa que li ocasionà la mort de dos fills: “només quan dibuixo em sento en pau”. Mai es va voler artista ni buscava el reconeixement, dibuixar era un antídot contra l’ordre racional per superar el dolor existencial. Sense estudis ni influències artístiques, la seva obra és espontània i alhora detallista, feta en l’exercici de la paciència gràfica i la inspiració extrasensorial.
Josefa Tolrà dibuixava i escrivia sense pressió estètica ni literària, només com a mediadora entre el món material i l’espiritual, i titulava les obres com a «dibujo fuerza fluídica». Una creativitat que el museu o la història de l’art no pot classificar perquè és fora de norma i s’escapa de tota mirada autoritària. Els dibuixos ens ensenyen a mirar de nou i entendre que la seva experiència també construeix la gran enciclopèdia del saber contemporani.
Josefa Tolrà i Abril
Cabrils, 8 de gener de 1880 – 16 d’octubre de 1959
Mèdium i artista
Josefa Tolrà 