Josefa Tolrà
Médium y artista (Cabrils, Barcelona 1880-1959)
Archivos Mensuales: enero 2014
Josefa Tolrà, una revisión necesaria
David G. Torres
Con Josefa Tolrà pasa como con la mayoría de los descubrimientos. Están ahí, delante de los ojos de muchos, pero sólo unos pocos saben verlos, hasta que alguien los señala con énfasis, entonces es cuando llega algún otro y se los apropia. De momento, Pilar Bonet, comisaria de la esta exposición, en las salas Can Palauet de Mataró, señala con énfasis la existencia de esta extraña, curiosa, peculiar e interesantísima artista de la que por primera vez se muestra una amplia selección de su obra.
Josefa Tolrà nació en 1880 en Cabrils (un pequeño pueblo cerca de Mataró al norte de Barcelona), apenas tuvo acceso a la educación, empezó a trabajar en una fábrica textil muy joven, se casó, tuvo una hija y dos hijos, uno murió antes de la guerra y el otro en ella. Hasta aquí su historia no tiene nada de extraordinario, suma las limitaciones y desgracias que padecieron tantas mujeres de la época. La muerte de su segundo hijo la dejó trastocada: se llena de miedos, no puede dormir, hay voces que la persiguen por casa. Y aquí empieza lo extraordinario. Alguien, porque nunca acudió a un psiquiatra, le recomienda que dibuje y que escriba lo que oye. La Tía Pepeta, que es como se la conoce en Cabrils, con sesenta años, en 1942, empieza a llenar libretas con dibujos fabulosos. Nunca ha viajado, sólo una vez a Badalona para visitar a una médium, y sin embargo pinta escenas que transcurren en el Líbano. No ha tenido acceso a la educación, pero escribe sobre la teoría de los colores y sobre Cristo, Napoleón o el poeta Verdaguer. Sobre este último lo hace en catalán, pero, sobre los otros, en castellano, idioma que a duras penas habla cuando no está en trance, sólo cuando se comunica con lo que denomina los “seres de luz”. En la zona es conocida por sus dibujos y por ser una médium. Y debió de ser así como también llegó a conocerse entre la vanguardia catalana de aquellos años.
Seguramente fue el escultor Moises Villèlia o el dibujante Manuel Cuyàs, que residían en la zona, los que llamaron la atención sobre Josefa Tolrà a otros artistas. En la primera mitad de los años cincuenta, el crítico de arte Alexandre Cirici, el poeta y artista Joan Brossa y el artista Antoni Tàpies empiezan a visitarla. Evidentemente están interesados por todo lo que rodea lo oculto, lo hipnagógico y lo que de alguna manera continúa la línea surreal o lo que Jean Dubuffet llama art brut que tanto interesó a los artistas ligados a Dau al Set. Así que les llama la atención los dibujos esmerados y obsesivos en el trazo de Josefa Tolrà, sus superposiciones entre diferentes formas, la mezcla de narrativas, el relleno obsesivo hasta los márgenes o la escritura que se sobrepone al dibujo, y viceversa. A algunos de ellos, la artista/médium regala algún dibujo, nunca los vende. Y en 1956, Alexandre Cirici organiza su primera exposición en la galería Gaspar de Barcelona. En 1959 la artista muere. No será hasta 1998 cuando en el contexto de una exposición de asociaciones en Mataró, una de ellas, ACM (asociación para la cultura y el arte contemporáneo de Mataró) de la que Pilar Bonet también forma parte, vuelve a mostrar un dibujo de Josefa Tolrà. Entonces también hubo un encuentro extraordinario, una conversación de Joan Brossa sobre la artista.
(…)
Fragmento, ver artículo en El Cultural
http://www.elcultural.es/version_papel/ARTE/34007/Josefa_Tolra_una_revision_necesaria
La mèdium
Manuel Cuyàs
Als anys cinquanta va córrer que a Cabrils, un poblet de muntanya del Maresme, hi havia una senyora gran amb poca o nul·la formació que quan tancava els ulls i sortia de si mateixa feia uns dibuixos com ningú n’havia vist mai. Els primers curiosos van entrar a casa seva amb un somriure sota el nas i en van sortir amb un posat seriós. La senyora, la Josefa Tolrà, pagesa, no enganyava i els seus dibuixos i pintures, fets exclusivament en estat de trànsit i sense que ella en pogués donar raó quan es despertava, eren de debò extraordinaris, poblats de personatges entre innocents i inquietants que miraven sense mirar. L’escultor de canyes Moisès Villèlia, que llavors es bellugava per Mataró, va ser un dels visitants meravellats i ho va anar a explicar a Barcelona. Al cap d’uns dies, alguns membres del Dau al Set, amb Joan Brossa al capdavant, es feien presents a la casa de Cabrils. Jo em penso que també els dominava al primer moment una certa incredulitat i ganes de fer barrila, però sigui perquè eren del Dau al Set i per tant sensibles a la màgia i als fenòmens estranys o perquè van quedar sincerament parats, el cas és que van córrer a organitzar una exposició nocturna i mig clandestina amb obra de la mèdium a la Sala Gaspar de Barcelona. El crític Alexandre Cirici la va presentar. Parlem de la millor sala d’exposicions llavors i del crític més fiable. També una mica esnob, però que no arriscava el prestigi per una bruixa.
A Mataró es presenta fins al març una antològica de Josefa Tolrà, amb alguns quadres cedits pel Reina Sofía de Madrid. Sí senyor, al Reina Sofía de Madrid, i al contrari dels centres d’art catalans, tenen fins a cinquanta dibuixos i pintures de la mèdium de Cabrils. El que no sé és on situen l’obra ni per què es troba en aquell museu d’art contemporani i no en un altre. Josefa Tolrà és dels cinquanta, cert, però l’obra que va produir tant podria exhibir-se en un museu d’art romànic com al costat de Rousseau el Duaner o de Munch. La mà misteriosa que guiava la de la senyora Tolrà, de quina època passada, present o futura venia? En Dani Montlleó, que ha col·laborat en el muntatge dirigit per Pilar Bonet, em feia observar un gos que podria ser obra de Barceló. Sí, i d’un frontal d’altar de la Vall de Boí. I d’un estil que encara s’ha de crear.
Jo acabo aquí, amb espai només per dir que no se la perdin si volen visitar els llimbs, que és un indret molt poc explorat.
El Punt Avui. Comarques Gironines 18-01-2014 Pàgina 18
El Punt Avui. Nacional 18-01-2014 Pàgina 2
Viva la Pepeta!
Irina Mutt
Estos días se puede ver en Can Palauet de Mataró la exposición de dibujos de Josefa Tolrá, médium y artista, más conocida como Pepeta. Previos tanteos para dar a conocer su obra, los hubo. Como en la Sala Gaspar, en 1956 y a cargo de la asociación cultural Club 49. Esa primera exposición fue para círculos reducidos, entre ellos, miembros de Dau al Set, algunos de los cuales a partir de conocer su obra y sus dotes como médium, la fueron visitando en Cabrils, donde ella residía. Aunque tal vez, esto no sea importante.
Como tampoco no es muy importante que el Museo Reina Sofía haya conservado y dado a conocer la vida y obra de Pepeta legitimándola por recibir visitas de Tàpies o estar loca. Porque para la ciencia ortodoxa, lo de hablar con el más allá y ser médium suena raro, en cambio, la etiqueta ’’loca’’ está abalada por la psiquiatría. Lo mismo para la historia y los museos: ser mujer artista y estar tronada, queda muy bien y evita tener que replantear los discursos dominantes.
Tal vez, lo importante a la hora de acercarse a Pepeta, es alejarse de los discursos dominantes y la presunción del mundo del arte. Y presentar así un personaje más real, menos estrafalario pero más complejo.
La Pepeta era una payesa de Cabrils. Apenas sabía leer y escribir. Una mujer que ya mayor, perdió a sus dos hijos en la guerra civil. La pena de que la precediera la muerte de sus hijos fue la de una madre en estos casos; enorme y para siempre. Pero su proceso para apaciguar el dolor fue místico, artístico y libertario.
Místico porqué empezó a recibir mensajes y ver imágenes del más allá, un universo o realidad paralelos. A la manera de las místicas medievales; si no tienes acceso a los textos sagrados, lo divino aparece en la naturaleza y la comunicación se establece a través del propio cuerpo.
Artístico porque lo dibujaba: seres de ojos enormes vestidos con estampados alucinados, escenas de la historia o la biblia interpretadas con sensualidad y repletas de frutos y flores. A veces, las imágenes pedían ser bordadas.
Y en esta producción de imágenes lo que contaba era el mismo proceso de explicar lo que no se puede comprender a través de símbolos reconocibles para el común de los mortales. Caras, ojos y manos, paisajes y animales que vibran en otra sintonía, pero siguen siendo contingentes, narran historias.
También todo ello tenía un tono libertario, porque no tenia más intención que lo filantrópico. A menudo escribía en sus dibujos mensajes de hermandad, y sus dotes como médium servían para ayudar a la gente de su pueblo y entorno. Y porque se salta cualquier jerarquía; ni instituciones religiosas mediando en lo espiritual, ni academia artística para validar su obra. Una versión suavizada y panteísta del ’’ni dios ni amo’’ anarquista, esta vez encarnado por una mujer pobre, sin estudios y rural.
Ser médium, dibujar y tejer, sin más, siendo mujer, mayor, de pueblo y en la posguerra. Según como la cuentas, la historia de la Pepeta, puede parecer naif, increíble, sin más fundamentos que la obra producida y las historias orales que sus descendientes aún recuerdan.
Aunque toda historia nos puede servir para plantear quién la cuenta, dónde se gestiona y guarda el conocimiento y como se convierte este en verdad. Tal vez, lo importante sea que no hay tal verdad, o que quien la conoce, no puede decirla, solo estar en ella.
Què és l’Espiritisme?
David Santamaria (CBCE. Centre Barcelonés de Cultura Espirita)
Anem a pams. Abans d’esmentar res sobre la facultat mediúmnica de la Sra. Tolrà, dedicarem alguns paràgrafs a explicar breument què es l’Espiritisme, així com la situació actual del Moviment Espiritista, i què es la mediumnitat.
1. Què és l’Espiritisme: Per a la majoria de persones l’Espiritisme només és la doctrina d’aquells que parlen amb els morts; també n’hi ha molts que associen Espiritisme amb vidents i clarividents que diuen que endevinen el futur. L’Espiritisme no és pas ni una cosa ni l’altra; els espiritistes parlen amb els esperits dels morts (no pas amb morts, amb cadàvers), o, millor dit, poden arribar a parlar-hi si disposen en el seu entorn del concurs d’una persona amb facultat mediúmnica (de fet, hi ha espiritistes que mai no han assistit a una sessió mediúmnica!). Els espiritistes tampoc ens dediquem a predir el futur, ja que el futur no està pas escrit i l’anem fent amb els nostres actes del moment present; això no vol dir pas que no hi hagi persones que poden tenir premonicions, que sí que n’hi ha (l’explicació d’aquest fenomen ens ocuparia ara massa espai)
L’Espiritisme estudia, o intenta estudiar, l’origen, la naturalesa i el destí dels esperits, així com la seva relació amb el món corporal (tal i com va esmentar el fundador de l’Espiritisme, el Sr. Allan Kardec). Podríem dir, també, que es tracta d’una filosofia espiritualista (accepta la idea de Déu, com Causa Primera de totes les coses i la immortalitat de l’ànima), reencarnacionista (aquesta teoria explica les diferències que hi ha entre les molt diverses situacions de les persones) i presenta unes inevitables consideracions de caire moral; tot això acompanyat de la pràctica mediúmnica, que és interessant i positiva si es treballa bé, o, pot arribar a ser problemàtica si es treballa incorrectament.
2. Situació actual del Moviment Espiritista: l’Espiritisme va néixer l’any 1857, a Paris, quan el Sr. Allan Kardec va publicar el primer dels seus llibres: “El Llibre dels Esperits”. El creixement inicial va ser espectacular: els centres i les publicacions sobre Espiritisme augmentaven any rere any, especialment a França i a Espanya i, també, es va estendre com taca d’oli tant per Europa com per la Amèrica llatina. A Catalunya, i també a Espanya, el Moviment Espiritista va ser força important fins l’any 1939; a partir d’aquesta data l’Espiritisme va desaparèixer completament de la vida pública i es va refugiar al si de les reunions familiars, que, gairebé sempre, estaven fetes al voltant d’un mèdium, tot deixant de banda els aspectes més filosòfics de la doctrina. Després del desert de la dictadura, cap els anys 70 del segle passat es va començar a revifar la presència pública de l’Espiritisme. Hi va haver persones com, entre d’altres, el Sr. Julio Roca Muntañola, parlant de Parapsicologia i el Sr Josep Casanovas Llardent, parlant obertament d’Espiritisme, que començaren una nova etapa en la divulgació dels conceptes espiritistes. Finalment, l’any 1977 es va celebrar una primera conferència pública sota el títol de “Parapsicologia i Reencarnació”, pronunciada per l’orador brasiler Sr. Divaldo Pereira Franco.
I avui, com està el Moviment Espiritista a Catalunya i a la resta del món? Al món només hi ha un país, Brasil –i en certa mesura, també l’Argentina-, on la presència de l’Espiritisme és notable i, tant a Catalunya com a la resta de països, la importància d’aquesta doctrina es escassa; per exemple, a tota una ciutat com Barcelona només hi ha –que nosaltres sapiguem- dos centres espiritistes legalitzats. I com és que la presència de l’Espiritisme no s’ha anat consolidant a la societat moderna? No és pas fàcil respondre aquesta pregunta. Una de les causes pot ser que la societat actual està més pendent dels aspectes més materials que no pas dels aspectes espirituals; aquests no són pas tan cridaners com aquells, més aviat són, fins i tot, molests perquè ens conviden a reflexionar sobre temes com la mort, com la situació després del traspàs; també ens presenten la inevitabilitat de les responsabilitats personals…, tots ells temes feixucs si tenim, preferentment, la nostra atenció centrada a la immediatesa dels aspectes més materials com sembla donar-se en aquest moment.
També cal esmentar una altra dificultat i és que hi han dues corrents principals dins de l’Espiritisme: una majoritària –especialment al Brasil- que considera l’Espiritisme com una religió vinculada al Cristianisme i, una altra, en la que estem els que pensem que aquesta doctrina es de caire filosòfic i no pas religiós. A més a més, cal afegir-hi als espiritistes, millor dit espiritualistes, anglosaxons que pensen també que l’Espiritisme és una religió i no accepten –la majoria- la teoria de la reencarnació; així doncs, estarien al marge del Moviment Espiritista que es fonamenta en les aportacions del Sr. Allan Kardec.
(…)
«only when I’m drawing I feel at peace»
Josefa Tolra, spiritualist healer and artist (Cabrils, Barcelona 1880-1959)
Between 1941 and 1959 Josefa Tolra produced more than a hundred drawings, wrote numerous texts and embroidered a range of shawls. A patient and absorbing activity done at home while attending to the needs of her family and neighbours who visited requesting her help as a healer. A gentle lady, she took up drawing to help her to overcome the enormous sadness caused by the death of her two sons: “only when I’m drawing I feel at peace”. She never wanted to be an artist nor did she seek recognition, drawing was an antidote against the need to overcome the existential pain. Without studies or artistic influences, her work is spontaneous while at the same time very detailed, done through the exercise of graphic patience and extrasensory inspiration.
Josefa Tolra drew and wrote without aesthetic or literary pressure other than as a mediator between the material and spiritual world, and she titled her works as “fluid force drawings”. A spiritualist creativity which neither the museums nor the history of art can classify because it is outside the norms and it does not conform to any conventional oversight. Her drawings show us how to see things anew and to understand that her experience also contributes to the great encyclopedia of contemporary knowledge.
Sobre Josefa Tolrà
CARTA AL DIRECTOR
Josep Capdevila
El passat diumenge La Vanguàrdia va publicar l’article de Teresa Sesé “Pepeta, la mèdium del Reina Sofia”. Vaig conèixer la Pepeta l’any 1956 ó 1957. La meva família havia passat la guerra a Cabrils a casa d’uns seus familiars que són els qui la van acollir els darrers anys de la seva vida.
A casa, l’amistat amb aquesta família s’ha mantingut tota la vida i ens les visites que els fèiem, ens vam relacionar amb la Pepeta i la seva filla Maria. L’article diu que dibuixava en estat de trànsit. Efectivament la Pepeta i altres membres de la família, practicaven l’espiritisme. No conec aquest tema per dir si estava en estat de trànsit o no, però en una de les visites, estava dibuixant sobre la taula del menjador i em va comentar que com que dormia poc, moltes vegades a mitja nit sentia com una necessitat de dibuixar i es posava a fer-ho i era com si li portessin la mà. Mentre jo era allà, parlava normal i dibuixava a tinta xina un personatge que em va dir que era Crist en el Jordà. La mà era com si li volés. Em va dir “veig que et faria il•lusió tenir un dibuix meu, quan tornis te’n donaré un”. Efectivament em va regalar un dibuix que va titular “fantasia taurina”. Després, la seva filla em va comentar que tots els pintors que la visitaven quedaven meravellats i que en Cirici-Pellicer, després de la visita, va voler anar de Cabrils a Vilassar de Mar a peu, per meditar allò que havia vist.
La Maria va voler donar una mostra de la seva obra a un museu de Barcelona però com que no hi van donar importància no li van acceptar. Aquest es el motiu pel qual la donació es va fer al Museu d’Art Contemporani de Madrid.
Medium and artist
Between 1941 and 1959 Josefa Tolra produced more than a hundred drawings, wrote numerous texts and embroidered a range of shawls.
Espiritismo y mediúmnidad
Visita guiada a la exposición y conferencia sobre espiritismo.
Josefa Tolrà nació el 8 de enero 1880
Hoy hace 134 años que nació en Cabrils (Barcelona) la médium y artista Josefa Tolrà Abril.
Recordamos esta fecha con una visita guiada a la exposición ‘Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica’, a cargo de Sandra Martínez, y una conferencia de David Santamaría (Presidente del CBCE- Centro Barcelonés de Cultura Espirita) sobre espiritismo y mediúmnidad.
A las 20 h.
Salas de Can Palauet
C. D’en Palau, 32
Mataró
937582361/ cultura@ajmataro.
Josefa Tolrà 