manuel Guerrero Brullet
(…)
No sabem, en quina data es va produir la primera trobada entre Joan Brossa i Josefa Tolrà. En tot cas, tenint en compte que aquesta va morir el 16 d’octubre de 1959, és probable que les trobades a Cabrils tinguessin lloc abans de la presentació que en va fer el Club 49, el 18 de gener del 1956 a la sala Gaspar, i després d’aquesta fins al 1959. Tal com explica el propi poeta, les vegades que la va visitar a Cabrils van ser entre set o vuit. I, explícitament, esmenta una visita amb el Dr. Joan Obiols, una altra amb Alexandre Cirici Pellicer, que va ser qui va fer la presentació de la sessió del Club 49, i una altra amb el pintor Modest Cuixart. Cal pensar, també, que l’escultor Moisès Villèlia, bon amic i col·laborador de Brossa, vivia a Cabrils. És possible fos la persona que els hagués posat en contacte i que hi haguessin anat plegats més d’una vegada. Així mateix, esmenta el poeta una visita un diumenge al matí amb un grup d’espiritistes.
Pel que coneixem, tanmateix, el testimoni de Brossa és el més complet que tenim, d’una persona significativa més enllà de la família, que ens explica com era, com dibuixava i quin sentit tenien les obres de Josefa Tolrà després d’haver-la pogut visitar durant diverses ocasions. Per sort, tenim l’enregistrament de la intervenció completa de Brossa, del 6 de febrer de 1998, uns mesos abans de la seva mort, que ens permet de conèixer el relat viu d’aquesta trobada.
Sorprèn, de seguida, la complicitat, l’afinitat i l’apropament que s’estableix entre Joan Brossa i Josefa Tolrà. En l’inici del relat, quan va ser convidat a conèixer la mèdium, el poeta afirma: “Jo no sóc creient, però m’agrada l’inconegut. Arribem allà i trobem la porta oberta. Hi entrem.
-Josefa, teniu la porta oberta.
-És que us estava esperant…
I això ens va fer molt d’efecte, perquè ningú no li havia dit res…”
En un moment, Brossa explica que ell li va caure bé, i que amb ell parlava en català, mentre que sempre ho feia en un castellà florit quan entrava en trànsit… I recorda una frase, ben significativa que li va dir en la primera trobada:
“-Tu, fillet, estàs molt a prop de Déu, però hi estàs d’esquena…”
I, encara, una darrera afirmació de Josefa Tolrà quan es va acomiadar el primer dia:
“-Tu, noiet, vigila, a dintre teu tens un jardí molt maco, no deixis que te’l trepitgin…”, gairebé una declaració d’amor… somreia el poeta.
…
(Fragmento, artículo catálogo)
Josefa Tolrà 