Josefa Tolrà

Pilar Bonet
(…)
¿Artista i mèdium, o médium i artista? És important destacar que la història de Josefa Tolrà està lligada al seu potencial mediúmnic i clarivident. La documentació biogràfica ens indica que sense aquesta experiència psíquica no hauria desenvolupat la seva especial creativitat. La mort dels fills la va portar a una vertiginosa instrospecció, i aquí és on gesta l’inici d’una singular experiència artística i literària, inèdita per una dona de seixanta anys que viu en una petita població rural. Arran d’aquest trànsit de dol i depressió va entrar en comunicació amb éssers d’una altra dimensió: els esperits desencarnats, una energía fluídica que ella reconeix com a part de l’univers. Quan pren consciència dels ‘guies espirituals’, la Josefa aconsegueix una pau interior que canalitza a través dels dibuixos i escrits que els ‘àngels de la llum’ li dicten. En alguna signatura de les obres ella s’identifica com a «una hermana que tiene la misión de trabajar en el dibujo y también de escribir con trasmisión de pensamiento», només una canalitzadora entre diferents móns. Sens dubte, en aquesta activitat extrasensorial també influeix la comprenssió de la familia, en especial els bons consells del seu parent Jordi Galvany, com també els vincles amb la filosofia espiritista, molt practicada en aquella època a Catalunya. En alguns escrits de les múltiples llibretes que ens ha deixat, la pròpia Josefa defineix termes com ‘médium’ o ‘teosofia’ i en diversos dibuixos signa ‘JT médium’, un lèxic desconegut per a qui no forma part d’aquests cercles. Totes les senyals ens aporten llum sobre el sentit dels dibuixos i les experiències que viu l’autora, a l’interior de l’espai multidimensional que guia el seu potencial creatiu i guaridor.
(…)