Archivo de la etiqueta: teosofía

Dessins fluidiques, Josefa Tolrà.

A l’occasion d’une session spéciale, réservée à des invités, la Sala Gaspar de Barcelone inaugure, au début de l’année 1956, une exposition des dessins de Josefa Tolrà.

Une activité programmée par les amis du Club 49, amateurs de la clandestinité et des labyrinthes de l’inconscient.  Artistes, mécènes, critiques et amis se réunirent pour visionner et admirer les dessins d’une femme quasiment octogénère, inconnue des milieux académiques et culturels, qui dessine des figures mystérieuses en état de transe. L’exposition est noturne, privée et courte. Une occasion exceptionnelle pour un personnage inédit.

Josefa Tolrà, «la merveilleuse dessinatrice Pepeta Tolrà de Cabrils», comme la décrit le critique Alexandre Cirici-Pellicer, est un personnage fascinant parmi les artistes du groupe Dau al Set et les membres du Club 49. Une artiste autodidacte qui commence à dessiner à ses 70 ans, sans soif de notoriété, loin du monde officiel de l’art, proche de l’univers astral.

foto_11 copia

Sigue leyendo

Anuncio publicitario
Etiquetado , , , , , , , , , , , , , ,

Potencial creatiu

Pilar Bonet
(…)
¿Artista i mèdium, o médium i artista? És important destacar que la història de Josefa Tolrà està lligada al seu potencial mediúmnic i clarivident. La documentació biogràfica ens indica que sense aquesta experiència psíquica no hauria desenvolupat la seva especial creativitat. La mort dels fills la va portar a una vertiginosa instrospecció, i aquí és on gesta l’inici d’una singular experiència artística i literària, inèdita per una dona de seixanta anys que viu en una petita població rural. Arran d’aquest trànsit de dol i depressió va entrar en comunicació amb éssers d’una altra dimensió: els esperits desencarnats, una energía fluídica que ella reconeix com a part de l’univers. Quan pren consciència dels ‘guies espirituals’, la Josefa aconsegueix una pau interior que canalitza a través dels dibuixos i escrits que els ‘àngels de la llum’ li dicten. En alguna signatura de les obres ella s’identifica com a «una hermana que tiene la misión de trabajar en el dibujo y también de escribir con trasmisión de pensamiento», només una canalitzadora entre diferents móns. Sens dubte, en aquesta activitat extrasensorial també influeix la comprenssió de la familia, en especial els bons consells del seu parent Jordi Galvany, com també els vincles amb la filosofia espiritista, molt practicada en aquella època a Catalunya. En alguns escrits de les múltiples llibretes que ens ha deixat, la pròpia Josefa defineix termes com ‘médium’ o ‘teosofia’ i en diversos dibuixos signa ‘JT médium’, un lèxic desconegut per a qui no forma part d’aquests cercles. Totes les senyals ens aporten llum sobre el sentit dels dibuixos i les experiències que viu l’autora, a l’interior de l’espai multidimensional que guia el seu potencial creatiu i guaridor.
(…)

Etiquetado , , , , , ,

El jardín secreto

Daniel Bonet
(…)

En ciudades modernas como Londres, Paris o Nueva York proliferaban los círculos dedicados al Ocultismo, donde se mezclaban pretendidas enseñanzas esotéricas con la astrología y las más diversas mancias. Recordemos en este sentido que el escritor Arthur Conan Doyle, creador del celebre personaje Sherlock Holmes, fue un gran defensor del espiritismo tras la muerte de su hijo. Esa circunstancia, la pérdida de un ser querido y el deseo de comunicarse con él, parece que también pudo darse en el caso de JT.
Las tradiciones espirituales de Oriente empezaron igualmente a suscitar interés, aunque debido a la distancia geográfica y cultural, eran mal conocidas e interpretadas. El Teosofismo, fundado por HP Blavatsky, una rusa que había ejercido de médium en El Cairo y afirmaba estar en contacto con maestros secretos del Himalaya de quien recibía mensajes, se iba extendiendo. La Antroposofía de Rudolf Steiner , menos orientalista, se basaba en la obra científica de Goethe. Ambas escuelas sostienen que la realidad está constituída por diversos planos de mayor o menor sutilidad.
A principios del siglo XX, Cataluña no era ajena a esas corrientes ocultistas. Se publicaban libros de estos temas, se conocía el espiritismo y existían logias masónicas y grupos teosofistas. Parecía haber una necesidad vital de misteriosos bosques nocturnos bajo el brillo de la luna. La propia obra arquitectónica de Gaudí, telúrica y vegetal, así parece expresarlo.
¿Conocía JT estas teorías y le ayudaron a plasmar sus dibujos? ¿O bien buscó esos conocimientos a posteriori, para mejor entender sus visiones? Poco sabemos respecto a sus lecturas o personas que pudieron influenciarla en este sentido. Pero sí aparecen en sus anotaciones frases y definiciones que sugieren que efectivamente había un cierto conocimiento de tales cuestiones.

(Fragmento, artículo de catálogo)

20131230-175535.jpg

Etiquetado , , , , ,