Laura Mercader Amigó
(…)
Les etiquetes serveixen per simular reflexió i evitar preguntes espinoses. Si aquesta exposició (Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica) ha generat tanta lletra i imatge és perquè qüestiona, no resol ni sentencia. La recerca de Pilar Bonet i el seu grup, format per Sandra Martínez, Dani Montlleó i Eulàlia Salvadó, ens invita a tornar a pensar sobre els camins i processos de la creativitat humana en general i la femenina en particular al marge de prejudicis i perjudicis institucionals, doctrinals, culturals i històrics. La creativitat femenina desborda els cabalosos rius de la història de l’art masculina. Ho sabem les que fa temps que hi treballem. La invitació a reescriure-la és tant llaminera que cal aprofitar qualsevol ocasió. Un dels relats podria començar així:
“Aloïse Corbaz (1886-1964), Laure Pigeon (1882-1965), Magde Gill (1882-1961) i Josefa Tolrà (1880-1959) van néixer en pocs anys de diferència (…) Les quatre es van dedicar a escriure, a dibuixar i a brodar guiades per veus alienes…
(…)
