Josefa Tolrà

David Santamaria (CBCE. Centre Barcelonés de Cultura Espirita)

Anem a pams. Abans d’esmentar res sobre la facultat mediúmnica de la Sra. Tolrà, dedicarem alguns paràgrafs a explicar breument què es l’Espiritisme, així com la situació actual del Moviment Espiritista, i què es la mediumnitat.
1. Què és l’Espiritisme: Per a la majoria de persones l’Espiritisme només és la doctrina d’aquells que parlen amb els morts; també n’hi ha molts que associen Espiritisme amb vidents i clarividents que diuen que endevinen el futur. L’Espiritisme no és pas ni una cosa ni l’altra; els espiritistes parlen amb els esperits dels morts (no pas amb morts, amb cadàvers), o, millor dit, poden arribar a parlar-hi si disposen en el seu entorn del concurs d’una persona amb facultat mediúmnica (de fet, hi ha espiritistes que mai no han assistit a una sessió mediúmnica!). Els espiritistes tampoc ens dediquem a predir el futur, ja que el futur no està pas escrit i l’anem fent amb els nostres actes del moment present; això no vol dir pas que no hi hagi persones que poden tenir premonicions, que sí que n’hi ha (l’explicació d’aquest fenomen ens ocuparia ara massa espai)
L’Espiritisme estudia, o intenta estudiar, l’origen, la naturalesa i el destí dels esperits, així com la seva relació amb el món corporal (tal i com va esmentar el fundador de l’Espiritisme, el Sr. Allan Kardec). Podríem dir, també, que es tracta d’una filosofia espiritualista (accepta la idea de Déu, com Causa Primera de totes les coses i la immortalitat de l’ànima), reencarnacionista (aquesta teoria explica les diferències que hi ha entre les molt diverses situacions de les persones) i presenta unes inevitables consideracions de caire moral; tot això acompanyat de la pràctica mediúmnica, que és interessant i positiva si es treballa bé, o, pot arribar a ser problemàtica si es treballa incorrectament.
2. Situació actual del Moviment Espiritista: l’Espiritisme va néixer l’any 1857, a Paris, quan el Sr. Allan Kardec va publicar el primer dels seus llibres: “El Llibre dels Esperits”. El creixement inicial va ser espectacular: els centres i les publicacions sobre Espiritisme augmentaven any rere any, especialment a França i a Espanya i, també, es va estendre com taca d’oli tant per Europa com per la Amèrica llatina. A Catalunya, i també a Espanya, el Moviment Espiritista va ser força important fins l’any 1939; a partir d’aquesta data l’Espiritisme va desaparèixer completament de la vida pública i es va refugiar al si de les reunions familiars, que, gairebé sempre, estaven fetes al voltant d’un mèdium, tot deixant de banda els aspectes més filosòfics de la doctrina. Després del desert de la dictadura, cap els anys 70 del segle passat es va començar a revifar la presència pública de l’Espiritisme. Hi va haver persones com, entre d’altres, el Sr. Julio Roca Muntañola, parlant de Parapsicologia i el Sr Josep Casanovas Llardent, parlant obertament d’Espiritisme, que començaren una nova etapa en la divulgació dels conceptes espiritistes. Finalment, l’any 1977 es va celebrar una primera conferència pública sota el títol de “Parapsicologia i Reencarnació”, pronunciada per l’orador brasiler Sr. Divaldo Pereira Franco.
I avui, com està el Moviment Espiritista a Catalunya i a la resta del món? Al món només hi ha un país, Brasil –i en certa mesura, també l’Argentina-, on la presència de l’Espiritisme és notable i, tant a Catalunya com a la resta de països, la importància d’aquesta doctrina es escassa; per exemple, a tota una ciutat com Barcelona només hi ha –que nosaltres sapiguem- dos centres espiritistes legalitzats. I com és que la presència de l’Espiritisme no s’ha anat consolidant a la societat moderna? No és pas fàcil respondre aquesta pregunta. Una de les causes pot ser que la societat actual està més pendent dels aspectes més materials que no pas dels aspectes espirituals; aquests no són pas tan cridaners com aquells, més aviat són, fins i tot, molests perquè ens conviden a reflexionar sobre temes com la mort, com la situació després del traspàs; també ens presenten la inevitabilitat de les responsabilitats personals…, tots ells temes feixucs si tenim, preferentment, la nostra atenció centrada a la immediatesa dels aspectes més materials com sembla donar-se en aquest moment.
També cal esmentar una altra dificultat i és que hi han dues corrents principals dins de l’Espiritisme: una majoritària –especialment al Brasil- que considera l’Espiritisme com una religió vinculada al Cristianisme i, una altra, en la que estem els que pensem que aquesta doctrina es de caire filosòfic i no pas religiós. A més a més, cal afegir-hi als espiritistes, millor dit espiritualistes, anglosaxons que pensen també que l’Espiritisme és una religió i no accepten –la majoria- la teoria de la reencarnació; així doncs, estarien al marge del Moviment Espiritista que es fonamenta en les aportacions del Sr. Allan Kardec.
(…)