Archivo de la etiqueta: espiritismo

Dessins fluidiques, Josefa Tolrà.

A l’occasion d’une session spéciale, réservée à des invités, la Sala Gaspar de Barcelone inaugure, au début de l’année 1956, une exposition des dessins de Josefa Tolrà.

Une activité programmée par les amis du Club 49, amateurs de la clandestinité et des labyrinthes de l’inconscient.  Artistes, mécènes, critiques et amis se réunirent pour visionner et admirer les dessins d’une femme quasiment octogénère, inconnue des milieux académiques et culturels, qui dessine des figures mystérieuses en état de transe. L’exposition est noturne, privée et courte. Une occasion exceptionnelle pour un personnage inédit.

Josefa Tolrà, “la merveilleuse dessinatrice Pepeta Tolrà de Cabrils”, comme la décrit le critique Alexandre Cirici-Pellicer, est un personnage fascinant parmi les artistes du groupe Dau al Set et les membres du Club 49. Une artiste autodidacte qui commence à dessiner à ses 70 ans, sans soif de notoriété, loin du monde officiel de l’art, proche de l’univers astral.

foto_11 copia

Sigue leyendo

Anuncios
Etiquetado , , , , , , , , , , , , , ,

Tesis doctoral de Germán Piqueras, capítulo dedicado a Josefa Tolrà.

La tesis doctoral del artista Germán Piqueras incluye un capítulo sobre la obra de Josefa Tolrà. Esta investigación, titulada “Muerte y expresión artística. La vivencia de la muerte y su repercusión en el arte europeo del siglo XX”, se presentó en la Universidad Politécnica de Valencia. El texto dedicado a la visionaria Josefa Tolrà empieza en la página 254.

Tesis Doctoral

 

Etiquetado , , , , , , ,

Two mediums artists: Georgiana Houghton & Josefa Tolra.

Two artists traveling the spiritualist cosmos. Fluidic drawings and spiritualist philosophy.

Etiquetado , , , , , , , ,

Cabrils, 8-1-1880/16-10-1959

Hace 56 años que la médium y artista Josefa Tolrà se desencarnó para ser espíritu. Ahora un ser de luz.

Il y a 56 ans, le medium et l’artiste Josefa Tolrà devenus esprit désincarné. Maintenant, un être de lumière.

The medium and artist Josefa Tolrà became disembodied spirit 56 years ago.  Now a being of light. 

 

Etiquetado , , , , , , ,

Conversando sobre Josefa Tolrà en Cabrils

Actividad promovida por la asociación cultural La Quimeta de Cabrils, sábado 8 de noviembre.

IMG_5665-0.JPG

Etiquetado , , , , , , ,

El pensamiento lateral del arte contemporáneo

Las relaciones entre arte y estados alterados de la razón, arte y espiritualidad, arte y ocultismo, arte y sanación o arte y mediúmnidad, ponen de manifiesto la necesidad de vincular la producción artística con lo oculto, lo maravilloso, lo utópico, lo mítico y lo insólito como una forma de acercarse a un nuevo espacio de conocimiento que el pensamiento lógico de la era moderna desterró. Entre la heterogeneidad de materiales de estudio, las obras que surgen de estos peculiares estados de conciencia y experiencia existencial nos proponen una revisión de la historiografía contemporánea. (…)
Pilar Bonet

IMG_3285.JPG

Etiquetado , , , , , ,

Potencial creatiu

Pilar Bonet
(…)
¿Artista i mèdium, o médium i artista? És important destacar que la història de Josefa Tolrà està lligada al seu potencial mediúmnic i clarivident. La documentació biogràfica ens indica que sense aquesta experiència psíquica no hauria desenvolupat la seva especial creativitat. La mort dels fills la va portar a una vertiginosa instrospecció, i aquí és on gesta l’inici d’una singular experiència artística i literària, inèdita per una dona de seixanta anys que viu en una petita població rural. Arran d’aquest trànsit de dol i depressió va entrar en comunicació amb éssers d’una altra dimensió: els esperits desencarnats, una energía fluídica que ella reconeix com a part de l’univers. Quan pren consciència dels ‘guies espirituals’, la Josefa aconsegueix una pau interior que canalitza a través dels dibuixos i escrits que els ‘àngels de la llum’ li dicten. En alguna signatura de les obres ella s’identifica com a “una hermana que tiene la misión de trabajar en el dibujo y también de escribir con trasmisión de pensamiento”, només una canalitzadora entre diferents móns. Sens dubte, en aquesta activitat extrasensorial també influeix la comprenssió de la familia, en especial els bons consells del seu parent Jordi Galvany, com també els vincles amb la filosofia espiritista, molt practicada en aquella època a Catalunya. En alguns escrits de les múltiples llibretes que ens ha deixat, la pròpia Josefa defineix termes com ‘médium’ o ‘teosofia’ i en diversos dibuixos signa ‘JT médium’, un lèxic desconegut per a qui no forma part d’aquests cercles. Totes les senyals ens aporten llum sobre el sentit dels dibuixos i les experiències que viu l’autora, a l’interior de l’espai multidimensional que guia el seu potencial creatiu i guaridor.
(…)

Etiquetado , , , , , ,

Què és l’Espiritisme?

David Santamaria (CBCE. Centre Barcelonés de Cultura Espirita)

Anem a pams. Abans d’esmentar res sobre la facultat mediúmnica de la Sra. Tolrà, dedicarem alguns paràgrafs a explicar breument què es l’Espiritisme, així com la situació actual del Moviment Espiritista, i què es la mediumnitat.
1. Què és l’Espiritisme: Per a la majoria de persones l’Espiritisme només és la doctrina d’aquells que parlen amb els morts; també n’hi ha molts que associen Espiritisme amb vidents i clarividents que diuen que endevinen el futur. L’Espiritisme no és pas ni una cosa ni l’altra; els espiritistes parlen amb els esperits dels morts (no pas amb morts, amb cadàvers), o, millor dit, poden arribar a parlar-hi si disposen en el seu entorn del concurs d’una persona amb facultat mediúmnica (de fet, hi ha espiritistes que mai no han assistit a una sessió mediúmnica!). Els espiritistes tampoc ens dediquem a predir el futur, ja que el futur no està pas escrit i l’anem fent amb els nostres actes del moment present; això no vol dir pas que no hi hagi persones que poden tenir premonicions, que sí que n’hi ha (l’explicació d’aquest fenomen ens ocuparia ara massa espai)
L’Espiritisme estudia, o intenta estudiar, l’origen, la naturalesa i el destí dels esperits, així com la seva relació amb el món corporal (tal i com va esmentar el fundador de l’Espiritisme, el Sr. Allan Kardec). Podríem dir, també, que es tracta d’una filosofia espiritualista (accepta la idea de Déu, com Causa Primera de totes les coses i la immortalitat de l’ànima), reencarnacionista (aquesta teoria explica les diferències que hi ha entre les molt diverses situacions de les persones) i presenta unes inevitables consideracions de caire moral; tot això acompanyat de la pràctica mediúmnica, que és interessant i positiva si es treballa bé, o, pot arribar a ser problemàtica si es treballa incorrectament.
2. Situació actual del Moviment Espiritista: l’Espiritisme va néixer l’any 1857, a Paris, quan el Sr. Allan Kardec va publicar el primer dels seus llibres: “El Llibre dels Esperits”. El creixement inicial va ser espectacular: els centres i les publicacions sobre Espiritisme augmentaven any rere any, especialment a França i a Espanya i, també, es va estendre com taca d’oli tant per Europa com per la Amèrica llatina. A Catalunya, i també a Espanya, el Moviment Espiritista va ser força important fins l’any 1939; a partir d’aquesta data l’Espiritisme va desaparèixer completament de la vida pública i es va refugiar al si de les reunions familiars, que, gairebé sempre, estaven fetes al voltant d’un mèdium, tot deixant de banda els aspectes més filosòfics de la doctrina. Després del desert de la dictadura, cap els anys 70 del segle passat es va començar a revifar la presència pública de l’Espiritisme. Hi va haver persones com, entre d’altres, el Sr. Julio Roca Muntañola, parlant de Parapsicologia i el Sr Josep Casanovas Llardent, parlant obertament d’Espiritisme, que començaren una nova etapa en la divulgació dels conceptes espiritistes. Finalment, l’any 1977 es va celebrar una primera conferència pública sota el títol de “Parapsicologia i Reencarnació”, pronunciada per l’orador brasiler Sr. Divaldo Pereira Franco.
I avui, com està el Moviment Espiritista a Catalunya i a la resta del món? Al món només hi ha un país, Brasil –i en certa mesura, també l’Argentina-, on la presència de l’Espiritisme és notable i, tant a Catalunya com a la resta de països, la importància d’aquesta doctrina es escassa; per exemple, a tota una ciutat com Barcelona només hi ha –que nosaltres sapiguem- dos centres espiritistes legalitzats. I com és que la presència de l’Espiritisme no s’ha anat consolidant a la societat moderna? No és pas fàcil respondre aquesta pregunta. Una de les causes pot ser que la societat actual està més pendent dels aspectes més materials que no pas dels aspectes espirituals; aquests no són pas tan cridaners com aquells, més aviat són, fins i tot, molests perquè ens conviden a reflexionar sobre temes com la mort, com la situació després del traspàs; també ens presenten la inevitabilitat de les responsabilitats personals…, tots ells temes feixucs si tenim, preferentment, la nostra atenció centrada a la immediatesa dels aspectes més materials com sembla donar-se en aquest moment.
També cal esmentar una altra dificultat i és que hi han dues corrents principals dins de l’Espiritisme: una majoritària –especialment al Brasil- que considera l’Espiritisme com una religió vinculada al Cristianisme i, una altra, en la que estem els que pensem que aquesta doctrina es de caire filosòfic i no pas religiós. A més a més, cal afegir-hi als espiritistes, millor dit espiritualistes, anglosaxons que pensen també que l’Espiritisme és una religió i no accepten –la majoria- la teoria de la reencarnació; així doncs, estarien al marge del Moviment Espiritista que es fonamenta en les aportacions del Sr. Allan Kardec.
(…)

Etiquetado , , , , , ,

Médium y artista

Pilar Bonet
(…)
Josefa Tolrà forma parte de una verdadera constelación de ontofania creativa y ahora su
obra puede verse en Mataró, gracias a la aportación de la familia y la colaboración del
MACBA y el MNCARS. Dibujos que surgen de una experiencia interior, imágenes de
gran inventiva alejados de los modelos técnicos o los tópicos culturales, fuera de los
cánones profesionales o académicos, al margen de la modernidad del mundo del arte
y por ello de enorme magnetismo. El público puede adentrarse en un espacio singular,
itinerar entre escenas costumbristas, mitológicas, bíblicas y espirituales donde el trazo
y el color recuerdan los ornamentos textiles y las tradiciones antiguas más
universales. La gran escena del Jardín del Edén, con una figura de Eva embelesada
frente a la serpiente, abre las puertas a esos múltiples mundos que Josefa Tolrà
visionó y dibujó en Cabrils, acompañada por los “mensajeros de la buena voluntad” y
el “divino maestro Jesús”. Sin duda, todo un acontecimiento para el mundo del arte del
siglo XXI.

Etiquetado , , , ,

Espiritismo

Gerard Horta
(…)
Tornem-hi, doncs: què caram és això de l’espiritisme, aquest maremàgnum dinàmic en què la Pepeta Tolrà troba un marc explícit o implícit de creació i intuïció escaients sota el marc genocida del falangisme de la Postguerra? D’entrada, som davant la demostració que aquest xarop de quatre rals anomenat “alteritat” és el fruit d’un procés canviant de construccions socials, d’aquí l’erecció espiritista com a contrapartida fantàstica de la societat: els espiritistes donen als seus actes un sentit que els ha estat negat. Així construeixen la xarxa de significacions amb què operen i des de la qual exterioritzen la seva vivència el món. Els cossos, les emocions i les intel·lectualitzacions que s’esdevenen –de vegades d’una manera inconscient– el configuren com un sistema de pensament autònom –subversiu en la mesura que no pot ser integrat pel model liberal d’economia de mercat, ni pel paradigma catòlic ni per l’ordre polític establert– basat en la mediumnitat, en la investigació experimental per confirmar-ne l’explicació en termes científics i en la seva capacitat de vehicular la generació potencial de dinàmiques socials transformadores a escala individual i col·lectiva, a partir d’una adaptació al context modernitzador de l’immanentisme renaixentista i il·lustrat (i dels vincles d’aquest amb la integració gnòstica, provinent com hem dit dels inicis de l’era cristiana, entre la fe i la raó) i de diversos segles de projectes utopistes i col·lectivistes. En qualitat de moviment socioreligiós de caire laïcista, l’espiritisme es presenta com una religió “científica” i “antiautoritària”. D’aquí la divisa “Cap a déu per la caritat i la ciència”, ja que “gustando la ciencia se cae en la incredulidad, pero empapándose en ella se torna a la fé”.

(Fragmento, artículo catálogo)

20140104-020941.jpg

Etiquetado , ,

El jardín secreto

Daniel Bonet
(…)

En ciudades modernas como Londres, Paris o Nueva York proliferaban los círculos dedicados al Ocultismo, donde se mezclaban pretendidas enseñanzas esotéricas con la astrología y las más diversas mancias. Recordemos en este sentido que el escritor Arthur Conan Doyle, creador del celebre personaje Sherlock Holmes, fue un gran defensor del espiritismo tras la muerte de su hijo. Esa circunstancia, la pérdida de un ser querido y el deseo de comunicarse con él, parece que también pudo darse en el caso de JT.
Las tradiciones espirituales de Oriente empezaron igualmente a suscitar interés, aunque debido a la distancia geográfica y cultural, eran mal conocidas e interpretadas. El Teosofismo, fundado por HP Blavatsky, una rusa que había ejercido de médium en El Cairo y afirmaba estar en contacto con maestros secretos del Himalaya de quien recibía mensajes, se iba extendiendo. La Antroposofía de Rudolf Steiner , menos orientalista, se basaba en la obra científica de Goethe. Ambas escuelas sostienen que la realidad está constituída por diversos planos de mayor o menor sutilidad.
A principios del siglo XX, Cataluña no era ajena a esas corrientes ocultistas. Se publicaban libros de estos temas, se conocía el espiritismo y existían logias masónicas y grupos teosofistas. Parecía haber una necesidad vital de misteriosos bosques nocturnos bajo el brillo de la luna. La propia obra arquitectónica de Gaudí, telúrica y vegetal, así parece expresarlo.
¿Conocía JT estas teorías y le ayudaron a plasmar sus dibujos? ¿O bien buscó esos conocimientos a posteriori, para mejor entender sus visiones? Poco sabemos respecto a sus lecturas o personas que pudieron influenciarla en este sentido. Pero sí aparecen en sus anotaciones frases y definiciones que sugieren que efectivamente había un cierto conocimiento de tales cuestiones.

(Fragmento, artículo de catálogo)

20131230-175535.jpg

Etiquetado , , , , ,

Espiritismo y acción social

Gerard Horta
(…)
El món dels esperits és un món conflictiu: la manera com es manegen aquests conflictes esdevé una pauta per actuar sobre els conflictes terrenals. Les transformacions operen llavors a tres bandes: en el pla dels esperits; en el de l’interior dels espiritistes –i en les relacions que mantenen entre ells–; i en el de la seva acció social, sota l’aixopluc conceptual de l’apel·lació a déu mateix (situat “més enllà”), a la fe, la raó, l’amor, la caritat, la solidaritat i la justícia. Remetre a déu té el sentit de justificar les necessàries transformacions individuals i col·lectives, però coherentment amb el sistema espiritista aquestes tenen lloc en el pla terrenal dels “vius” i a més, a continuació –quan un traspassa–, en el pla invisible dels “desencarnats”, que poden visibilitzar-se i fins materialitzar-se en les sessions mediúmniques (cosa que “demostren” mitjançant l’extracció de motlles de les entitats aparegudes, constatant-s’hi un cop més la condició materialista de l’espiritisme). Això els diferencia de les pràctiques terrenals de les organitzacions polítiques i sindicals: els espiritistes defensen que continuen organitzant el combat “a l’altra banda”. Certament, als màxims períodes d’efervescència social a la Catalunya del XIX –política, sindical, cultural, associativa–, l’espiritisme s’expansiona amb una força inqüestionable (1868-1874; 1880-1902; i 1931-1939), amb centenars de centres i publicacions (a baix preu i de tiratges massius), constituint-se com un sistema referencial propi de les classes subalternes.
El “sagrat espiritista” esdevé una potència popular l’acció de la qual es dirigeix al terreny en què la fe és, “abans de res, un impuls per actuar” i posar en entredit les regles dominants: és un moviment socioreligiós salvífic que qüestiona el sistema humà i còsmic admès fins aquells moments, per això assegura que cal salvar les persones, no pas la societat (el que n’ha de néixer és una societat nova basada en altres principis de justícia, amor, igualtat, etc.). La laïcitat espiritista opera en el sentit de representar la societat com a sagrada, la qual cosa justifica la necessitat d’autotranscendència col·lectiva –la societat prenent consciència de si mateixa– a partir de la potencialitat del coneixement i l’experiència de cada persona i del reconeixement de les transformacions que això implica en les relacions entre els actors socials: aquí rau el pas de l’individualisme als projectes socials col·lectivistes. És tan important l’assumpció del model empiricopositivista dominant al XIX com els lligams d’una part del moviment amb cercles pedagògics vinculats a l’ensenyament escolar dins l’agrupament anticlerical i reformador de l’ordre sociopolític, amb un caire clarament lliurepensador: republicans, catalanistes, federalistes, socialistes i fins –i sobretot– anarquistes. Un element central afecta la presa de consciència de les dones treballadores entorn de la necessitat de superar la condició de submissió a què estan sotmeses: així engeguen associacions diverses, publicacions escrites per dones, xerrades i conferències amb dones anarquistes i amb maçones. I esbomben que sense l’alliberament de tothom, homes i dones, no és possible l’alliberament de les dones treballadores.

(Fragmento, artículo catálogo)

20131228-224342.jpg

Etiquetado , , , ,