Archivo de la etiqueta: art brut

En la distancia corta

Los dibujos de la médium Josefa Tolrà esconden imágenes y revelaciones en la profunda mirada de sus figuras.

Etiquetado , , , , , , , , , ,

Rúbricas, iniciales y leyendas en los dibujos de Josefa Tolrà

En el reverso de un dibujo de Josefa Tolrà: «Noviembre año 1945. Dibujo sacado de la luz del progreso Espiritual inspiración. Representa arte arquitectónico año 1234»

Las iniciales P. LL corresponden a su hijo Pere Lladó, fallecido. JT corresponde a Josefa Tolrà. El medallón que prende de las iniciales representa un ser de luz.

image.jpeg

Etiquetado , , , , , , , , , , , ,

Dessins fluidiques, Josefa Tolrà.

A l’occasion d’une session spéciale, réservée à des invités, la Sala Gaspar de Barcelone inaugure, au début de l’année 1956, une exposition des dessins de Josefa Tolrà.

Une activité programmée par les amis du Club 49, amateurs de la clandestinité et des labyrinthes de l’inconscient.  Artistes, mécènes, critiques et amis se réunirent pour visionner et admirer les dessins d’une femme quasiment octogénère, inconnue des milieux académiques et culturels, qui dessine des figures mystérieuses en état de transe. L’exposition est noturne, privée et courte. Une occasion exceptionnelle pour un personnage inédit.

Josefa Tolrà, «la merveilleuse dessinatrice Pepeta Tolrà de Cabrils», comme la décrit le critique Alexandre Cirici-Pellicer, est un personnage fascinant parmi les artistes du groupe Dau al Set et les membres du Club 49. Une artiste autodidacte qui commence à dessiner à ses 70 ans, sans soif de notoriété, loin du monde officiel de l’art, proche de l’univers astral.

foto_11 copia

Sigue leyendo

Etiquetado , , , , , , , , , , , , , ,

They do not claim originality: Josefa Tolrà, Hilma af Klint, Emma Kunz, Nina Karasek, Magde Gill, Jeanne Tripier…

Their art does not come from art, that is the basic premise. Their concerns are not artistic or commercial. The materials are poor, fragile… They use the wrapper of chocolate or threads of old fabrics, they draw on all kinds of papers. They do not claim originality or Épater les bourgeois. They do not experiment with the image, but they reveal the Image and share it as a spiritual and life mission. The embroideries, the drawings or the texts that they make are intuitive and come from inner visions, from the transcription of hearing or visual messages that are sent to them by “beings of light” (souls). They are not avant-garde in a historiographical sense, they are needed creations that they cultivate in other more humble and biological gardens. Some have received artistic training, such as Hilma af Klint or Nina Karasek, but they use this knowledge to work from the dictates and visions, more concerned with extrasensory communication and symbolic messages than formalisms. They deal with abstraction and figuration without pretending to be pioneers of anything, only modest mediators as they define themselves. (…)

(Pilar Bonet)

Creativity of healers, mediums and visionary women

IMG_7234

Etiquetado , , , , , , , , , , , , , ,

Creativity of healers, mediums and visionary women. An interview to Pilar Bonet.

The Josefa Tolrà exhibition inaugurated in Mataró in December 2013 had more than four thousand visitors. Most were people separated from the world of contemporary art. The event was covered by the press and many felt interested in it. This data seemed to me revealing. We have placed their creations in spaces of art, the most institutional, but the reception and complicity overflow these territories and filter into multiple spaces of interest. Some of them did not want their works to come to light until long after their death, they knew that it was not the time yet. Emma Kunz predicted that her graphic creations were for the 21st century.

Interview

IMG_5963

 

Etiquetado , , , , , , , , ,

Josefa Tolrà y Pierre Alechinsky

Los dibujos de la médium y artista Josefa Tolrà forman parte de este proyecto en Paris, una exposición en Halle Saint Pierre.
Durante la inauguración uno de los participantes, el artista Pierre Alechinsky, se ha convertido en uno más de sus admiradores! Subyugado por el grafismo de Josefa exclamó: ‘Estos dibujos son extraordinarios, a Dubuffet le hubiesen gustado mucho’.

2015/01/img_3296.jpg

Etiquetado , , , , ,

Josefa Tolrà, exposition L’ART DU DESSIN. Halle Saint Pierre

Martine Lusardy, directrice de la Halle Saint Pierre, et Frédéric Pajak ont sélectionné un large panorama de dessins de Victor Hugo à Bruno Schulz, d’Alechinsky à Kiki Smith, de Saul Steinberg à Chaval, Sempé, Willemn, Copi, Fred Deux, Ungerer, Tal Coat, Topor, Reiser, Unica Zürn et Vuillemin… ainsi que de créateurs d’art brut dont Louis Pons et Louis Soutter. Ainsi, près de 70 artistes se dévoilent sur près de deux siècles, dans leur subtile diversité.

Le parcours de Les Cahiers dessinés : l’art du dessin réunit pour la première fois dans une exposition dessins d’artistes, dessins d’humour, dessins d’art brut pour un foisonnant mélange des genres. D’étranges liens se nouent entre des œuvres que tout semble opposer, et montrent le dessin comme langage essentiel à l’art, capable de révéler nos sentiments les plus communs comme les plus inavoués.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/104/61891960/files/2015/01/img_6096-0.png

Etiquetado , , , , ,

La médium Josefa Tolrà en las salas del MNCARS de Madrid. Texto de Pilar Bonet.

UNA VIDENTE EN EL MUSEO DE ARTE CONTEMPORÁNEO
Pilar Bonet

En la sala 401 del MNCARS de Madrid, en el contexto de la presentación de la ‘Colección 2’ del museo (¿La guerra ha terminado? El arte en un mundo dividido, 1945-1968), se exhiben seis dibujos de una autora llamada Josefa Tolrà. Comparten sala con diversas obras de artistas internacionales relacionados con el Art Brut y otras sintaxis visuales lateralizadas de los cánones oficiales del arte de la postguerra europea (Brassaï, Fautrier, Michaux, Hartung, Wols, Dubuffet).

Junto a las formas oscuras, matéricas y siniestras de las obras de esta sala, los dibujos de Josefa Tolrà destilan espiritualidad, ligereza, luz, gran libertad de trazo y una iconografía particular donde se escenifican imaginarios que van de las escenas populares a las visiones cósmicas. Sus personajes casi etéreos están tejidos con líneas de colores y filigranas decorativas que proyectan espacio a través de la sobreposición de planos y figuras.

MNCARS. Sala 401. Dibujos de Josefa Tolrà (1980-1959)

¿Quién es esta autora? La única referencia que consta en la hoja de sala y en el descriptor de la audio guía indica que se trata de una artista nacida en Cabrils (1880-1959) y que realizaba los dibujos durante su estancia en un hospital psiquiátrico. Así mismo indica que fue visitada y admirada por los artistas del grupo Dau al Set: ‘La imaginación desinhibida de Josefa Tolrà (1980-1959), desplegada desde su reclusión psiquiátrica, recibirá la atención fascinada de los componentes de la vanguardia catalana de Dau al Set a finales de los cuarenta’. Nada más.

Breve presentación que incluye una incorrección interesante: Josefa Tolrà nunca estuvo en un hospital psiquiátrico ni recibió atención médica o tratamiento alguno por patologías mentales. Ni loca, ni marginada, ni infantil; una mujer casi analfabeta y campesina que encuentra en el dibujo y entre los trazos caligramáticos de su escritura la serenidad interior contra la malura de la pérdida de sus hijos: sólo cuando dibujo me siento en paz, comentaba.

A pesar de esta sucinta información en sala, los dibujos son apreciados por los visitantes, generando numerosos comentarios y gran admiración entre los espectadores que reconocen en los dibujos una fuerza singular y extraña. Quizás nada nuevo, pero sí algo un poco diferente en el conjunto de la colección de arte contemporáneo.

Después de años de silencio y olvido, las obras de esta autora desconocida se ofertan a la contemplación del público (en la colección del museo hay un total de 37 obras) y se legitiman como arte en el contexto de la institución. La voluntad crítica que ha mediado en la exhibición de estas obras, por parte de la dirección del centro, merece un gran reconocimiento por su valentía de exponer a una artista inédita. Esta actuación del museo nos presta la oportunidad de seguir trabajando en la catalogación y la lectura crítica de una mujer ajena al mundo académico del arte y las letras pero capaz de producir casi un centenar de dibujos, escribir numerosas libretas con textos sobre historia o filosofía, bordar telas y conversar sobre arte. Actividades que llevaba a cabo para su sosiego interior y guiada por los estados de trance que le permiten entrar en comunicación con seres más allá del mundo material. Dotada de singulares capacidades psíquicas, Josefa Tolrà dibuja y nos pone en contacto con la angelitud: la médium en el museo!

20131227-174925.jpg

Etiquetado , , , , , , , , ,

Sobre la obra ‘Virgen del peregrino’ de Josefa Tolrà. Texto de Raimon Arola.

LA DONA D’AIGUA I EL SEU FRUIT
Raimon Arola

1. Normal i estrany
El món occidental és ben sorprenent, ha arribat a considerar estranys a les dones i als homes que contemplen els éssers imaginaris, que veuen dracs, dones d’aigua, unicorns i la resta d’un bestiari fascinant; en canvi, aquells que no veuen més que la matèria exterior són considerats normals. Realment, aquest plantejament sembla quelcom greu, i encara ho sembla més si tenim en compte que el món global s’emmiralla en el món occidental.
Tanmateix els humans que veuen i conviuen amb els éssers imaginaris no són, ni molt menys, especials ni estranys. Ells viuen en companyia de la natura viva, els estranys, podríem dir, són la resta, que necessiten jocs informàtics i altres mitjans semblants per contemplar un tímid reflex de la vida oculta!
M’explicava un amic savi i, segurament per això, desconegut del món, que Occident va deixar de contemplar als éssers que viuen en l’interior de la natura quan, a partir de la Edat Mitjana, va dedicar-se a cremar als vidents i als dotats de capacitats mediúmiques, acusant-los de bruixeria i altres males màgies. I, també, quan uns altres personatges amb les mateixes capacitats seguien els seus impulsos espirituals i entraven en convents o ordres cèlibes de tota mena. Així, els uns per una mort prematura i els altres per un vot de castedat, les dones i els homes amb sensibilitat per veure espectres de la realitat que no tothom pot observar van deixar de reproduir-se i, per tant, de transmetre el seu llinatge especial. D’aquesta manera, els europeus van anar aniquilant poc a poc un dels tresors més preuats de la humanitat, com un fill neci es gasta el bo i millor de l’herència.
Després, aquest dipòsit familiar és ben difícil de recuperar, quasi impossible, i només l’atzar –per dir-ho d’alguna manera– procura que nous individus es relliguin secretament amb llinatges antics i puguin tornar a contemplar la natura viva i oculta, amb tota la seva esplendor d’actors i de llocs. Evidentment amb aquestes paraules ens referim a la Josefa Tolrà, una dona normal entre tants i tants individus insòlits i peregrins que no veuen més enllà d’allò que tenen davants dels nassos.
Els éssers espirituals que eren contemplats per la Josefa apareixen molt ben explicats en les obres d’un gran savi suís, metge, teòleg i vident, anomenat Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim, més conegut com Paracels (1493-1541). Per uns, Paracels fou el darrer dels savis medievals, per altres, el primer savi modern, però en qualsevol cas, en els seus llibres s’ensenya que els éssers imaginaris que apareixen en qualsevol festa tradicional no són invencions de la cultura popular, sinó que estan fortament arrelats en la gran tradició màgica renaixentista. Però, abans d’endinsar-nos en les teories de Paracels voldríem aturar-nos un moment en l’obra de la Josefa Tolrà, concretament en un petit dibuix, doncs, sens dubte, ella va conviure amb molts d’aquestos éssers objectes de l’atenció de Paracels.

(Fragmento, artículo catálogo)

20131223-222957.jpg

Etiquetado , , , , , , , , , , , ,