Archivo de la etiqueta: médium

En la distancia corta

Los dibujos de la médium Josefa Tolrà esconden imágenes y revelaciones en la profunda mirada de sus figuras.

Etiquetado , , , , , , , , , ,

Dessins fluidiques, Josefa Tolrà.

A l’occasion d’une session spéciale, réservée à des invités, la Sala Gaspar de Barcelone inaugure, au début de l’année 1956, une exposition des dessins de Josefa Tolrà.

Une activité programmée par les amis du Club 49, amateurs de la clandestinité et des labyrinthes de l’inconscient.  Artistes, mécènes, critiques et amis se réunirent pour visionner et admirer les dessins d’une femme quasiment octogénère, inconnue des milieux académiques et culturels, qui dessine des figures mystérieuses en état de transe. L’exposition est noturne, privée et courte. Une occasion exceptionnelle pour un personnage inédit.

Josefa Tolrà, «la merveilleuse dessinatrice Pepeta Tolrà de Cabrils», comme la décrit le critique Alexandre Cirici-Pellicer, est un personnage fascinant parmi les artistes du groupe Dau al Set et les membres du Club 49. Une artiste autodidacte qui commence à dessiner à ses 70 ans, sans soif de notoriété, loin du monde officiel de l’art, proche de l’univers astral.

foto_11 copia

Sigue leyendo

Etiquetado , , , , , , , , , , , , , ,

Two mediums artists: Georgiana Houghton & Josefa Tolra.

Two artists traveling the spiritualist cosmos. Fluidic drawings and spiritualist philosophy.

Etiquetado , , , , , , , ,

Josefa Tolrà en el Museo de Escultura de Valladolid

17 dibujos de la médium y artista Josefa Tolrà en la exposición ‘Nada temas, dijo ella’, comisariada por Rosa Martínez con motivo del V Centenarío de Santa Teresa de Jesús. Misticismo, espiritualidad y vida interior en el arte contemporáneo internacional.

  

Etiquetado , , , , , , , ,

Cabrils, 8-1-1880/16-10-1959

Hace 56 años que la médium y artista Josefa Tolrà se desencarnó para ser espíritu. Ahora un ser de luz.

Il y a 56 ans, le medium et l’artiste Josefa Tolrà devenus esprit désincarné. Maintenant, un être de lumière.

The medium and artist Josefa Tolrà became disembodied spirit 56 years ago.  Now a being of light. 

 

Etiquetado , , , , , , ,

Josefa Tolrà «solo quando disegno mi sento in pace»

Assumpta Bassas Vila
(VIA DOGANA. Revista di pratica politica. Libreria delle donne, Milano. N.109 Giugno 2014)

(…) Ma che cosa cerca e che cosa trova Josefa Tolrà disegnando, ricamando e offrendosi come mediatrice di messaggi che, a quando dice, vengono da una dimensione trascendente della realtà? La mia ipotesi è che il disegno nasca in lei dal sottilissimo filo di vita che la lega ancora al mondo e che aveva quasi perduto a causa del dolore. Se facciamo attenzione, in queste opere si tratta di un disegno a linea e anche se con gli anni si fa più complesso mantiene sempre una sottile fragilità e un’insistente disciplina e ritmo di bordure e gesti persistenti. Il disegno sembra salvarla dall’impazzire, cioè dall’affogare nel pantano della profonda pena che la teneva “inondata”, in uno stato di “morte in vita” che molte donne conoscono. Un’artista come Louise Bourgeois riconosceva, per esempio, che l’arte aveva avuto una funzione guaritrice nella sua vita, cioè che le aveva fornito una nuova via per non perdere il senno, facendo lavorare il trauma (il negativo) accumulato negli episodi dolorosi vissuti nell’infanzia.

Nei primi quaderni di Josefa Tolrà osserviamo grafismi in inchiostro blu che sembrano disegno e scrittura allo stesso tempo. Senza alzare la penna, il tratto sembra ballare formando ritmici boccoli che visivamente sembrano cuori e lettere, come se nel mare della perdita infinita facesse apparizione l’orizzonte della lingua e dell’amore, ingredienti essenziali per la rigenerazione del tessuto che ci lega al mondo. Poco dopo, Josefa comincia a scrivere pensieri personali e riflessioni sulla scienza, la religione, la cultura… informazioni, opinioni e appunti poetici che sorprendono chi la conosceva perché nessuno sa dove li ha appresi. Spesso accompagna i testi con disegni: ritratti di personaggi, alcuni famosi come Napoleone, Guglielmo Marconi, o il sacerdote e poeta catalano Jacint Verdaguer, e altre volte più astratti come la primavera o l’anima della fantasia… Più avanti realizza disegni indipendenti in inchiostro di vari colori e su carta, in diversi formati, alcuni molto grandi, con i materiali che sua figlia – lavoratrice in una fabbrica – le va fornendo.
(…)
Traduzione dollo spagnolo di Clara Jourdan)

Etiquetado , , , , ,

Potencial creatiu

Pilar Bonet
(…)
¿Artista i mèdium, o médium i artista? És important destacar que la història de Josefa Tolrà està lligada al seu potencial mediúmnic i clarivident. La documentació biogràfica ens indica que sense aquesta experiència psíquica no hauria desenvolupat la seva especial creativitat. La mort dels fills la va portar a una vertiginosa instrospecció, i aquí és on gesta l’inici d’una singular experiència artística i literària, inèdita per una dona de seixanta anys que viu en una petita població rural. Arran d’aquest trànsit de dol i depressió va entrar en comunicació amb éssers d’una altra dimensió: els esperits desencarnats, una energía fluídica que ella reconeix com a part de l’univers. Quan pren consciència dels ‘guies espirituals’, la Josefa aconsegueix una pau interior que canalitza a través dels dibuixos i escrits que els ‘àngels de la llum’ li dicten. En alguna signatura de les obres ella s’identifica com a «una hermana que tiene la misión de trabajar en el dibujo y también de escribir con trasmisión de pensamiento», només una canalitzadora entre diferents móns. Sens dubte, en aquesta activitat extrasensorial també influeix la comprenssió de la familia, en especial els bons consells del seu parent Jordi Galvany, com també els vincles amb la filosofia espiritista, molt practicada en aquella època a Catalunya. En alguns escrits de les múltiples llibretes que ens ha deixat, la pròpia Josefa defineix termes com ‘médium’ o ‘teosofia’ i en diversos dibuixos signa ‘JT médium’, un lèxic desconegut per a qui no forma part d’aquests cercles. Totes les senyals ens aporten llum sobre el sentit dels dibuixos i les experiències que viu l’autora, a l’interior de l’espai multidimensional que guia el seu potencial creatiu i guaridor.
(…)

Etiquetado , , , , , ,

Entre médiums y sanadoras

Viernes 21 de marzo. Marta Povo, médium y sanadora, habla sobre el potencial creativo de Josefa Tolrà.

20140324-214219.jpg

Etiquetado , , , , , ,

La mèdium

Manuel Cuyàs

Als anys cinquanta va córrer que a Cabrils, un poblet de muntanya del Maresme, hi havia una senyora gran amb poca o nul·la formació que quan tancava els ulls i sortia de si mateixa feia uns dibuixos com ningú n’havia vist mai. Els primers curiosos van entrar a casa seva amb un somriure sota el nas i en van sortir amb un posat seriós. La senyora, la Josefa Tolrà, pagesa, no enganyava i els seus dibuixos i pintures, fets exclusivament en estat de trànsit i sense que ella en pogués donar raó quan es despertava, eren de debò extraordinaris, poblats de personatges entre innocents i inquietants que miraven sense mirar. L’escultor de canyes Moisès Villèlia, que llavors es bellugava per Mataró, va ser un dels visitants meravellats i ho va anar a explicar a Barcelona. Al cap d’uns dies, alguns membres del Dau al Set, amb Joan Brossa al capdavant, es feien presents a la casa de Cabrils. Jo em penso que també els dominava al primer moment una certa incredulitat i ganes de fer barrila, però sigui perquè eren del Dau al Set i per tant sensibles a la màgia i als fenòmens estranys o perquè van quedar sincerament parats, el cas és que van córrer a organitzar una exposició nocturna i mig clandestina amb obra de la mèdium a la Sala Gaspar de Barcelona. El crític Alexandre Cirici la va presentar. Parlem de la millor sala d’exposicions llavors i del crític més fiable. També una mica esnob, però que no arriscava el prestigi per una bruixa.
A Mataró es presenta fins al març una antològica de Josefa Tolrà, amb alguns quadres cedits pel Reina Sofía de Madrid. Sí senyor, al Reina Sofía de Madrid, i al contrari dels centres d’art catalans, tenen fins a cinquanta dibuixos i pintures de la mèdium de Cabrils. El que no sé és on situen l’obra ni per què es troba en aquell museu d’art contemporani i no en un altre. Josefa Tolrà és dels cinquanta, cert, però l’obra que va produir tant podria exhibir-se en un museu d’art romànic com al costat de Rousseau el Duaner o de Munch. La mà misteriosa que guiava la de la senyora Tolrà, de quina època passada, present o futura venia? En Dani Montlleó, que ha col·laborat en el muntatge dirigit per Pilar Bonet, em feia observar un gos que podria ser obra de Barceló. Sí, i d’un frontal d’altar de la Vall de Boí. I d’un estil que encara s’ha de crear.
Jo acabo aquí, amb espai només per dir que no se la perdin si volen visitar els llimbs, que és un indret molt poc explorat.

El Punt Avui. Comarques Gironines 18-01-2014 Pàgina 18
El Punt Avui. Nacional 18-01-2014 Pàgina 2

20140118-213324.jpg

Etiquetado , , , , , , , ,

Viva la Pepeta!

Irina Mutt

Estos días se puede ver en Can Palauet de Mataró la exposición de dibujos de Josefa Tolrá, médium y artista, más conocida como Pepeta. Previos tanteos para dar a conocer su obra, los hubo. Como en la Sala Gaspar, en 1956 y a cargo de la asociación cultural Club 49. Esa primera exposición fue para círculos reducidos, entre ellos, miembros de Dau al Set, algunos de los cuales a partir de conocer su obra y sus dotes como médium, la fueron visitando en Cabrils, donde ella residía. Aunque tal vez, esto no sea importante.

Como tampoco no es muy importante que el Museo Reina Sofía haya conservado y dado a conocer la vida y obra de Pepeta legitimándola por recibir visitas de Tàpies o estar loca. Porque para la ciencia ortodoxa, lo de hablar con el más allá y ser médium suena raro, en cambio, la etiqueta ’’loca’’ está abalada por la psiquiatría. Lo mismo para la historia y los museos: ser mujer artista y estar tronada, queda muy bien y evita tener que replantear los discursos dominantes.

Tal vez, lo importante a la hora de acercarse a Pepeta, es alejarse de los discursos dominantes y la presunción del mundo del arte. Y presentar así un personaje más real, menos estrafalario pero más complejo.

La Pepeta era una payesa de Cabrils. Apenas sabía leer y escribir. Una mujer que ya mayor, perdió a sus dos hijos en la guerra civil. La pena de que la precediera la muerte de sus hijos fue la de una madre en estos casos; enorme y para siempre. Pero su proceso para apaciguar el dolor fue místico, artístico y libertario.

Místico porqué empezó a recibir mensajes y ver imágenes del más allá, un universo o realidad paralelos. A la manera de las místicas medievales; si no tienes acceso a los textos sagrados, lo divino aparece en la naturaleza y la comunicación se establece a través del propio cuerpo.

Artístico porque lo dibujaba: seres de ojos enormes vestidos con estampados alucinados, escenas de la historia o la biblia interpretadas con sensualidad y repletas de frutos y flores. A veces, las imágenes pedían ser bordadas.

Y en esta producción de imágenes lo que contaba era el mismo proceso de explicar lo que no se puede comprender a través de símbolos reconocibles para el común de los mortales. Caras, ojos y manos, paisajes y animales que vibran en otra sintonía, pero siguen siendo contingentes, narran historias.

También todo ello tenía un tono libertario, porque no tenia más intención que lo filantrópico. A menudo escribía en sus dibujos mensajes de hermandad, y sus dotes como médium servían para ayudar a la gente de su pueblo y entorno. Y porque se salta cualquier jerarquía; ni instituciones religiosas mediando en lo espiritual, ni academia artística para validar su obra. Una versión suavizada y panteísta del ’’ni dios ni amo’’ anarquista, esta vez encarnado por una mujer pobre, sin estudios y rural.

Ser médium, dibujar y tejer, sin más, siendo mujer, mayor, de pueblo y en la posguerra. Según como la cuentas, la historia de la Pepeta, puede parecer naif, increíble, sin más fundamentos que la obra producida y las historias orales que sus descendientes aún recuerdan.

Aunque toda historia nos puede servir para plantear quién la cuenta, dónde se gestiona y guarda el conocimiento y como se convierte este en verdad. Tal vez, lo importante sea que no hay tal verdad, o que quien la conoce, no puede decirla, solo estar en ella.

http://www.a-desk.org/highlights/Viva-la-pepeta.html

Etiquetado , , , , ,

El planeta Tierra es pequeño pero muy habitable

Pilar Bonet

Entre las frases escritas por la vidente y artista Josefa Tolrà (1880-1959) ésta me parece entrañable y un buen mensaje para el futuro que se avecina y queremos proponer. Teniendo en cuenta que cuando escribe sobre la habitabilidad de nuestro planeta son los tristes años de la posguerra española, el tiempo de los combates por la supervivencia y los dias de pesadumbre mundial, la poesía sobre este pequeño y confortable planeta nuestro es una verdadera consigna de positividad que emerge entre los ruidos de la actual agonía terrícola.

Esta clarividente artista, desconocida e inédita, escribía y dibujaba como experiencia de sus momentos de trance mediúmnico, cuando establecía conexión con los ‘seres de luz’ que siempre le acompañaban. Su vida estuvo marcada por grandes pérdidas, la muerte de sus dos hijos, y gozosas experiencias extrasensoriales que le permitían visionar y dialogar con sus hermanos espirituales. Aunque nunca abandonó su pueblo natal, Cabrils, su vida itineró por diversas rutas en el tiempo y los contextos de la humanidad a través de su potencial interior. Josefa Tolrà, sin estudios ni formación artística o literaria, escribía y dibujaba personajes y escenarios que nunca conoció, disertaba sobre temas que no estudió y respondía a preguntas sobre teoría de los colores o la función de la pintura cuando los artistas del grupo Dau al Set la visitaban. Ella misma firmaba sus dibujos como ‘mediadora mecánica’, humilde transmisora entre el mundo material y el espiritual. La leyenda que escribe en sus obras evoca esas otras realidades de una experiencia multidimensional donde presente y pasado, el ahora y el más allá conviven, haciendo oidos sordos al pensamiento racional que los estigmatiza. Para esta artista, que ahora la imprevisible posteridad hace emerger del olvido (en palabras robadas a Duchamp), el genio científico de Marconi, la poesía de Verdaguer o la bondad de Jesús comparten escala de valores, de la misma manera que los planetas y las diosas de fuego propician la comprensión de la energía fluídica que todo lo mueve y regenera. Sin presión literaria ni estética esta mujer humilde y bondadosa escribió sobre geología o filosofía, redactó novelas, poemas, recetas sanadoras e ilustró los textos con retratos de personajes históricos, fantasías astrales o escenas bíblicas. Nunca sufrió marginación ni recibió tratamiento psiquiátrico, su creatividad invocadora y reveladora nos enseña aquello que los ojos no ven pero el espíritu verifica, todo aquello que la civilización racionalista y maquinista olvidó en su loco trasiego de producción industrial y consumo.

Ahora, inmersos en un ciclo de naufragios materiales, pensar en las formas artísticas de Josefa Tolrà más allá de clasificaciones ortodoxas, buscar una reflexión pausible sobre su dibujos y mensajes, es y será un reto para el mundo del arte en nuestro cambio de calendario. Ya el 2013 nos ha ofrecido la constatación de un resurgimiento del interés por las formas de conocimiento y espiritualidad heterodoxas, una situación similar a la acontecida a finales del siglo XIX, en la producción de artistas poco o nada conocidos.

Artistas, como Josefa Tolrà, que se distancian de la cultura hegemónica, el racionalismeo científico e industrial o la religión institucionalizada, se convierten en una via de experiencia ciertamente antagonista y de marcada conciencia social. Para Josefa Tolrà, cristiana y espiritista, aquello realmente importante es el progreso espiritual, la justicia social, la paz y la poesía, es decir todo aquello que se contrapone e los valores materialistas y especulativos de la vida y del arte en una perspectiva de lujo y espectáculo. Nunca comercializó sus dibujos ni cobró por sus recetas sanadoras, siempre antepuso el bién común a los intereses personales, veía el aura de las personas pero no las acosaba con su interpretación. Podemos pensar en nomenclaturas como la de ‘arte necesario’?

20140107-164153.jpg

Etiquetado , ,